El projecte comença a l’habitatge on hi viu una parella de mitjana edat amb la seva filla. Davant la voluntat de voler estar més presents a la cura dels pares, d’edat més avançada, es planteja l’addició d’un habitatge independent, però alhora comunicat amb el primer.

L’emplaçament urbà, caracteritzat per la necessitat de disposar de vehicle privat, implica la conservació de l´antiga àrea d´aparcament, amb sortida a un carrer posterior, que s’aprofita per ubicar-hi el nou habitatge. La necessitat de manteniment de l’espai per al vehicle es transforma en una doble estratègia projectual: l’aparcament es dignifica i s’incorpora com un gran porxo en continuïtat amb el jardí sobre el qual es construeix, elevat, el nou habitatge.
El pati entre tots dos habitatges passa a ser el punt de trobada entre les tres generacions i a partir del qual se succeeixen els nous espais segons un gradient de privadesa.

Es concep el nou habitatge mitjançant la superposició de dos elements: una pell protectora exterior, aïllant de la radiació a l’estiu i del fred a l’hivern, i una caixa habitable a l’interior.

Un pati central articula la distribució dels espais i, alhora, millora el funcionament termodinàmic de l’habitatge, generant ventilació creuada als espais principals i il·luminant les estances centrals.