9. Plataforma elevada integrada a plaça

10. Plaça de les Nacions

11. Parc de Mercè RRodoreda

12. Parc Avinguda Mediterrània

Identitat

El veïnat, per al visitant de nou, té una doble percepció. D’incomplert, per una banda, però també de tou i essencial, confortable. També hi és molt present l’ombra dels arbres, en moltes parts, inclús quan no n’hi ha de plantats al carrer, ombra que arriba des dels jardins privats.

La proposta busca dotar el veïnat d’identitat unitària i pròpia, reconeixible. Tots els espais, inclús amb característiques espacials diverses, es resolen amb la mateixa “paleta” de materials. Identitat que el vincula al passeig del riu, i alhora a la memòria del lloc. La traça de la pineda, la materialitat tova i permeable en els paviments, i el cromatisme vinculat al sauló (ara dominant) i a la platja.

Els espais són de caràcter naturalitzat, amb un increment de verd substancial, tant el de cobertura (continuïtat de l’ombra) com el nivell inferior (permeabilitat del sòl) i els nivells intermitjos (arbustives). El carrer es percep com a espai únic, equipat i confortable, diluint la frontera entre l’espai peatonal i el del vehicle. Tot el carrer amb cobertura vegetal.

Es redueix l’impacte visual dels cotxes aparcats, i es generen racons d’estar i descans, amb bancs, acompanyant els recorreguts. Els arbustos contribueixen a generar espais recollits, acollidors.

Les circulacions: alentiment i pacificació

La mobilitat de vehicle rodat principal s’acaba en l’Avinguda Mediterrània, establint-lo com a darrer eix viari primari, de sortida cap a l’Avinguda S’Agaró. S’incrementa el grau de peatonalització entre aquest i el riu, i es descarrega de trànsit el passeig Ridaura, per a convertir-lo en passeig fluvial connectat al territori. Les circulacions rodades dins de l’àmbit són en “bucle” possibilitant els accessos veïnals sense permetre recorreguts d’atravessament. Així, es disminueix el pas de vehicles i s’allibera, on és possible, alguns espais del pas de vehicles (inclòs veïnals), com a la plaça central.

L’espai de circulació rodada es distingeix amb pavimentació pròpia, que s’interromp en cada cruïlla, on passa el paviment “de vorera” fent patent la inversió de prioritats de pas en favor del vianant.

L’aparcament al carrer es redueix de l’ordre del 60%, ordenant-se per a reduir-ne la presència. Es concentren més places d’aparcament en els carrers perimetrals. En aquells que conflueixen a la plaça, l’aparcament es concentra als extrems, alliberant la proximitat de la plaça. En els carrers estrets no hi ha espai d’aparcament, que es dissuadeix mitjançant la creació de parterres amb arbustives.

Els recorreguts peatonals a través del veïnat interconnecten el passeig fluvial amb els parcs i places interiors i propers. En les cruïlles domina el paviment “de vorera” per sobre del de “vehicles”, que s’interromp.
El passeig fluvial té dos nivells, el superior únicament peatonal, obert al paisatge. Es proposa un mirador elevant la cota, vora la rotonda del col·lector.
Al passeig, el carril bici és paral·lel a l’espai de vehicles, separat per balises. La resta de vies són ciclables per l’espai central, sense segregar.

Tota la urbanització té una unitat material i cromàtica, centrada en tonalitats arenoses en els elements minerals i sauló i tots els colors del verd per als paviments tous i vegetació.
Els paviments minerals són de formigó, amb la incorporació d’àrid reciclat i optimització de la secció i els sistemes constructius per a minimitzar els impactes ambientals i viabilitzar la seva durabilitat i reciclabilitat.

Es redueix la pavimentació impermeable a l’essencial, quedant reduïda al 40% aproximadament als carrers tipus. La resta de paviments tenen graus de permeabilitat diversos.
Les pendents condueixen les escorrenties a les franges de paviments permeables i semipermeables, per a afavorir el reg natural i la infiltració. Als carrers més estrets, el paviment dominant és el permeable (bloc tipus checkerblock), en un 85%, amb retalls del 15% restant amb parterres vegetals.

La vegetació cobreix tots els nivells del verd, per a enriquir l’experiència de l’espai.

Nivell superior
Els arbres formen cobertura vegetal, mecanisme de protecció climàtica, i regulació humitat. La major part són de fulla caduca (protecció d’estiu i pas del sol a l’hivern), excepte els pins en continuïtat a l’àmbit de la pineda. Totes les espècies són adaptades al medi mediterrani i a la proximitat del mar.
La diversitat d’espècies caracteritzen cada tipus de carrer, distingint ambients diversos. Els arbres existents es mantenen tots, i es completen les filades generalment amb la mateixa espècie.
S’ha preservat i donat continuïtat als ambients de pineda, mantenint el vincle històric (carrer Madrid i Avinguda Mediterrània davant el parc dels pins). Es planta populus com a arbrat de riu en alineació del passeig (completat buits, i substitució dels plataners amb el temps). La resta, son espècies característiques per a cada espai diferenciat, amb ports de tamanys diversos segons la disponibilitat de secció de cada carrer. S’ha prioritzat plantar dues fileres en cada carrer, per a aconseguir una bona cobertura.

Nivell terra
Paviments permeables amb verd baix, trepitjable. Grama resistent, amb espolvorejat de barreja de llavors de flor. Tindrà florida a la primavera, més o menys “salvatge” depenent de la intensitat d’ús i trepig.
Escocells i talús del passeig amb plantes herbàcies baixes, amb floració.

Nivell intermig
Arbustives en parterres, en la franja híbrida. Donen volum, eviten el trepig (protecció), configuren espai, per donar caràcter acollidor als espais d’estar en els carrers interiors. Abelia grandiflora (abèlia lluent, Teucrium fruticans (Teucri fruticós).